Tenim molt present que les agressions a Catalunya mitjançant el menyspreu de la seva llengua, l’ofegament de l’economia per vies diverses –comunicacions, incentius a competències contraposades, fiscalitat, incompliment pressupostari i una llarga llista de greuges–, el rebuig constatat de tot allò que ens configura com a poble i com a nació mil·lenària comporta la necessitat d’esdevenir una altra vegada el que, de fet, no hem deixat de ser: un poble, però amb un Estat propi que possibiliti viure en pau i faci possible el treball de la nostra gent sense ser espoliats ni espoliar. Poder viure amb el nostre dret, la nostra cultura, els nostres deures, els nostres serveis i les nostres servituds, però, en tot cas, nostres. (Estatuts. I PART.- CARÀCTER HISTÒRIC)