Tenint en compte que els alcaldes dels respectius municipis representem persones, territori i organització, que som deutors d’una gestió que ha de repercutir en la millora de vida dels nostres conciutadans, situació aquesta que no pot garantir un Estat espanyol sempre en fase de construcció, que no troba el rumb, amb una administració pesant, lenta i immensa que només és efectiva quan les seves diverses forces i instàncies convergeixen en un enemic comú que és Catalunya –recordem l’establiment indiscriminat d’autonomies per a regions que mai l’havien demanat i la LOAPA posterior. És fàcil concloure que una unió dels municipis per reclamar els drets bàsics i fonamentals d’un poble com a base per una millora de la vida de les persones és legítima. (Estatuts. I PART.- CARÀCTER HISTÒRIC)